1993: La pujada d'Els Pets

El 1993 el rock català estava en hores baixes. Es venien menys discos i la contractació de bolos també baixava. No obstant això, el moviment va tenir una última empenteta gràcies als grups emergents i a l'aparició d'un parell de segells independents i de l'Enderrock, revista especialitzada en música d'expressió catalana. Mentrestant els Sopa de Cabra es tiraven els plats pel cap i feien una gira per Espanya amb un disc en castellà, Sau es prenia un temps perquè Carles Sabater pogués dedicar-se a la seva carrera d'actor i Sangtraït es despenjava amb un dels seus millors discos, Contes i llegendes, en què van comptar amb la col·laboració de Lluís Llach. En aquest panorama Els Pets van aconseguir fer-se els amos del moment gràcies a Munta-t'ho bé, un encàrrec de TV3.

Tot això, el mateix any que el PSOE, amb Felipe González al capdavant, guanyava les eleccions per quarta vegada consecutiva, però perdia la majoria absoluta. D'altres es van estrenar: als Estats Units, Bill Clinton rellevava George Bush pare a la Casa Blanca, i Václav Havel es va proclamar primer president de la República Txeca. A Catalunya, una llei del Parlament va declarar Els Segadors himne nacional de Catalunya.

Sau
És inútil continuar
Aquest va ser el primer senzill del disc Quina nit!. La cançó va conquerir les llistes d'èxits i es va incorporar al seu repertori habitual.

Sangtraït
Freddie Memorium
Freddie Mercury va morir de sida el 1991 i els Sangtraït van retre-li homenatge amb aquesta cançó del disc Contes i llegendes.

Cia. Elèctrica Dharma
Stella Splendens
Aquesta és la peça que obre Que no es perdi aquest so, un treball amb el qual la Dharma rescatava les melodies medievals del Llibre Vermell de Montserrat.

Els Pets
S'ha fet gran
El punt de psicodèlia de Fruits sex els inspira per fer un collage a la portada. S'ha fet gran és el quart tema d'aquest disc, una cançó tranquil·la que destaca pel gran treball de guitarres d'un Marc Grau que, a banda, en va ser el productor.

Lax'n'Busto
Més que la meva sang
Amb Qui ets tu? els Lax comencen a fer-se veure entre la crítica i es fan mereixedors del premi Sputnik al millor disc de l'any.

Umpah-pah
Repapiejant
El segon disc del grup, Bamboo Avenue, és un treball marcat per la personalitat del cantant Adrià Puntí, que deixava tothom bocabadat.

Brams
Fidels a la utopia
Aquesta és una de les dues primeres cançons escrites per la banda de Berga, inclosa en el segon disc, Ni un pas enrere.

Pep Sala
La balada de la banda del bar
El 1993 els Sau es van agafar un temps de descans i Pep Sala va aprofitar per desmarcar-se en solitari amb el disc Fins que calgui, un pom de cançons amb efluvis de taverna britànica.

Bars
Foc al cor
Els Bars es mereixien més ressò del que van obtenir. El seus treballs vessaven rhythm'n'blues i migtemps d'aromes country, com aquest que obria el disc T'ho diré mil vegades.

Ia-Batiste
Nits de juliol a Sant Feliu
Animats per les bandes més populars del moment, el duet format per Ia Clua i Jordi Batiste es tornava a reunir per gravar un disc en directe a L'Espai. Un repàs de vells temes de l'època laietana més algunes peces melòdiques com aquesta.

Matamala
L'exprés de mitjanit
Els germans Gil es passen al rock català i es converteixen en els mods de la moguda. L'exprés de mitjanit, una melodia tradicional amb lletra de Titot, és una de les peces més interessants del segon disc, Matamala dos.

La Fosca
Torna a ser massa tard
La Fosca era un septet mallorquí pròxim a un pop rock de regust folk que el 1993 aterrava al Principat amb el seu segon treball, Eeèxode.

Wildside
La casa del llum vermell
Els Wildside van entrar al mapa del rock català versionant Que tinguem sort, de Lluís Llach. Però el seu primer àlbum va ser Trencar el silenci.

Grec
Vivint sense tu
Els Grec, Grup de Rock Experimental Català, van gravar el 1993 El cel està tan lluny, un disc poper que obren amb aquest tema.

Parking
Tu mateix
Com que amb Cova de lladres no van captar l'atenció mediàtica, els Parking ho van tornar a intentar temps després amb Màscara.

Deneb
Quan l'alcohol deforma
El pas d'aquest quartet pel firmament del rock català va ser fugaç, malgrat que es van estrenar amb un disc consistent titulat i.

Tots Sants
No els deixem tornar
El 1993, dos anys després de debutar amb Ja m'ho temia, els manacorins Tots Sants editaven Màxima audiència.

Carles Serra
Freehands
Entre la gran versatilitat del rock català del començament dels 90, l'aparició de Carles Serra va obrir la porta al virtuosisme de la guitarra a través d'un disc instrumental que s'endinsava en el lirisme heavy. Serra presentava Pyramid el 1993 i no tornaria a editar fins al 2002.