Generació Goonies

Amb prou feines algun supera els 40 anys, i tenen referents cinematogràfics molt diferents, tot i que dos d'ells han citat el cinema nord-americà dels setanta i els vuitanta (i específicament Els Goonies). Tampoc no són tots nascuts a Catalunya, encara que hi viuen i treballen, ni és fàcil trobar similituds en les seves pel·lícules. Però han trencat motlles, amb pel·lícules de vocació comercial que han traspassat fronteres, i reconeixen que tenen elements en comú. Potser és exagerat parlar de generació, però Adrián Guerra (Buried), Lluís del Val (Herois), Edmon Roch (Bruc) i un bon grapat de joves productors (Sergi Casamitjana, David Matamoros, Miguel Ángel Faura, Álvaro Augustín...) estan revolucionant la indústria del cinema a Catalunya.

Luis de Val ha aconseguit més de 80.000 espectadors amb Herois, una pel·lícula per a tots els públics, però alhora molt generacional. Potser per això és el que més teoritza sobre el concepte de generació: “Estem en una nova època en general, no només en el cinema. Les finestres, els llenguatges, són diferents. La competència ha canviat, ara hi ha internet, les consoles de videojocs... I nosaltres som una generació que ens hem nodrit d'això”. També els ha marcat format part de la generació del baby boom: “Estem acostumats a competir, hem tingut menys oportunitats, com les generacions anteriors. I ens han educat en el yes, we can”.

Pel que fa a referents cinematogràfics, De Val creu que tenen una influència americana molt clara: “Es nota molt que vam créixer amb Els Goonies, Regreso al futuro...”.

Adrián Guerra, de 26 anys i nascut a Las Palmas, també destaca la influència del cinema nord-americà: Els Goonies: Spielberg, Lucas, Scorsese, Coppola... I no ha tingut complexos a l'hora de portar a Barcelona una estrella que va triomfar amb els dos darrers: Robert De Niro. Amb Sigourney Weaver, protagonitzaran Red lights, sota la direcció de Rodrigo Cortés. Guerra i Cortés van produir i dirigir Buried, un fenomen que ha recaptat 20 milions de dòlars arreu del món. “Sóc un inconscient –comenta a aquest diari–. Amb Buried vaig fer unes relacions que em van permetre fer arribar el guió a Robert De Niro, i tinc la sort que li va agradar”. Segons Guerra, amb els nous productors hi ha un canvi de visió: “No estem centrats a Catalunya o Espanya, abans les produccions eren més localistes”.

El productor creu que si sorgeixen tots aquests productors “és conseqüència del fet que hi ha una sèrie de directors de la mateixa generació que també han canviat la perspectiva, gent com Bayona, Plaza, Balagueró... que ha fet un cinema que viatja”.

Les influències d'Edmon Roch (41 anys, productor de Bruc) són molt més variades, de Murnau a Nolan, amb menció especial de Kurosawa. Però no nega que hi hagi una generació nova: "Hi ha una sèrie de productors que, cadascú des del seu territori, intentem fer un cinema des d'aquí que pugui sortir a fora i viatjar molt”. "El cinema és un llenguatge universal –afegeix–. Està bé que sigui català perquè està fet a Catalunya, però això no vol dir que s'hagi de restringir a Catalunya. Molta gent pensa com jo i potser això sigui la identitat dels nous productors que estan sorgint".