Opinió Presència

El petit Nicolás que converteixen en un gran personatge

i algú té la paciència (i se n'ha de tenir) de llegir quinzenalment les meves cròniques haurà notat que, en un intent de no fer-me pesada i reiterativa, miro de tocar temes que s'allunyin un xic d'aquells que ja toca tothom en les tertúlies i les columnes importants. Però aquest cop no me'n puc estar de parlar d'un tema que en parla tothom. El cas del petit Nicolás, el personatge que, sense que ningú sàpiga com ha anat, ha dividit l'opinió pública en dos bàndols: els partidaris i els detractors del petit Nicolás. Jo reconec que sóc fan de les aventures del petit Nicolás i m'ho passo d'allò més bé veient com fa ballar com baldufes els alts estaments de l'Estat, que neguen més que sant Pere i no paren de fer desmentiments que no desmenteixen per deixar com un farsant el nen (tal com li diuen). Fins i tot el CNI ha fet un comunicat (deu ser el primer de la seva història), oblidant l'essència de secretisme que ha de regir qualsevol central d'espionatge de bona reputació. I el ministre Fernández Díaz surt a justificar (o a intentar justificar) que va ser una brigada d'afers interns (que, com el seu nom indica, s'ocupa dels casos interns) la que va detenir Nicolás perquè tenen una “major sensibilitat”. Mira: ja poden dir que tenen el braç sensible de la policia!

Però el que em sorprèn més de tota aquesta història és que s'agafi l'edat d'en Nicolás (20 anys) per anar dient a tort i a dret que no és normal que un “nen de vint anys” tingui contactes a les altes instàncies, ni que remeni les cireres pels despatxos dels polítics i que xerri per telèfon amb Joan Carles I, el rei estat, que tothom sap que és tan campechano. Un noi de 20 anys, tret d'excepcions, és una persona adulta i cabal. i I jo tenia entès que a un jove que triomfava se li deia que era trempat, emprenedor o fins i tot “nen prodigi”. I molts triomfadors (tots en coneixem) s'han forjat a base de, des de ben petits, com feia Nicolás, acostar-se als poderosos i/o polítics dominants per anar-se fent camí i convertir-se en allò que al final queda tan bé a l'hora de posar-ho a la necrològica: un self-made man, que ve a ser un home que s'ha fet a ell mateix. No sé si veuen que cada cop que neguen el petit Nicolás fan més gran el magnífic personatge que s'està creant ell mateix.


S

15/12/2014

Dossier

La telemedicina permet millorar el seguiment dels pacients. Foto:REUTERS

Quan el cor falla

Les malalties del cor són la primera causa de mort i discapacitat al món. També a Catalunya i al nostre entorn. Coincidint amb la Marató de TV3, Presència tracta el tema de les cardiopaties i deu afectats donen testimoni de com hi conviuen.

14/12/2014

Europa - Món

Compromès. Elías Ruiz Virtus va venir a Catalunya per promocionar l'Agenda Llatinoamericana, una publicació que ajuda a entendre que hi ha un altre món. Foto:PAU LANAO

L'apòstol del decreixement

El pare Elías Ruiz Virtus treballa a Guatemala i Hondures per trencar la copa de xampany que actualment marca l'ordre mundial, en què el 20% més ric del planeta acapara el 87% dels recursos de tots.

14/12/2014

Països Catalans

Sèries: més finestres

Movistar ha posat en marxa aquesta setmana un nou servei de sèries que inclou una trentena de títols. La iniciativa de l'operadora de telefonia s'afegeix a les opcions ja existents a l'Estat espanyol de consumir pel·lícules i ficció televisiva de manera legal.

14/12/2014

Les polseres per controlar l'esforç es reinventen

Fitbit i Jawbone han renovat recentment la seva gamma de productes. Els nous dispositius portables amplien les funcions i cada cop s'entenen més amb els telèfons.

14/12/2014

L'espectacle de Nadal

La coordinadora de Pastorets de Catalunya agrupa enguany 53 espectacles d'arreu del país.

14/12/2014

Pessebres plens de vida

Milers de persones es convertiran en les peces vives dels pessebres arreu de Catalunya.

14/12/2014

Es prepara tot i s'improvisa molt

El vicealcalde de València diuen que ha terçat en la preparació dels que han de declarar en el cas Nóos i que el poden fer surar o enfonsar segons es mire. Els tècnics i responsables del Metro València que havien de declarar davant la comissió d'investigació de les Corts de l'any 2006, també van estar ensinistrats. Ara diuen que les enquestes electorals del mes de maig donen uns resultats diferents i el PP i el PSOE locals també es preparen per a ocupar la bancada de l'oposició. En aquest país sembla que tot es prepara, però l'única que sembla estar ben preparada és la societat en el seu conjunt, perquè, al remat, el que triomfa realment és l'eterna improvisació valenciana.

07/12/2014 - València
Premi Presència
de Periodisme 2014

Llegiu les bases

Més informació

Última portada

Presència és una capçalera històrica de la premsa en català que des de l'estiu del 2001 és la revista setmanal en català amb més difusió, amb uns 65.000 exemplars de mitjana. La revista arriba cada setmana als més de 370.000 lectors provinents de les publicacions que la distribueixen: El Punt Avui, El 9 Nou, Diari de Balears i Diari d'Andorra.

Presència arriba d'aquesta manera a gairebé tot el territori de parla catalana, des de València fins a Andorra, passant per la Catalunya central i les Illes Balears.

Presència és un suplement 'diferent', que cada setmana presenta als seus lectors, entre altres seccions, un dossier d'un mínim de sis pàgines, on aprofundeix temes d'actualitat des d'una òptica particular. La revista es complementa amb entrevistes amb personatges de relleu, reportatges, seccions fixes com les de llibres, música, art i la xarxa. Escriptors i periodistes de reconegut prestigi col·laboren habitualment a Presència, com ara Eva Vàzquez, Tura Soler, Germà Capdevila, Xavier Cortadellas, Guillem Frontera, Vicenç Pagès, Melcior Comes, Xevi Planas, Jordi Llavina, Andreu Mas, Antoni Dalmases i Carles Ribera.

El director de Presència és el periodista Miquel Riera.