Dossier

La mateixa mesquita, aquest mes de desembre. Foto:AFP

Deu anys pendents del mar

Els països de la riba de l'Índic fan front als reptes i la devastació provocats pel tsunami del 2004 amb la vista posada al futur. Una nova generació ha crescut pendent del mar, heretant la desconfiança d'uns adults que depenen però recelen d'un ens que els donava la vida i que un dia, de sobte, els la va treure.

21/12/2014

Opinió Presència

Infidelitat per Nadal

Tot i que l'adagi més famós d'aquestes dates és el que sosté que cada ovella passarà les festes al corral corresponent, la realitat és que hi haurà més d'un xai i més d'una cordera que saltaran la tanca d'estranquis per anar a belar plegats. Això, almenys, si hem de creure l'informe que ha fet públic aquests dies el portal gleeden.com, que es presenta com el primer web de trobades extramatrimonials dissenyat per dones. Al marge de la curiositat que representa per si mateix l'existència d'un negoci per poder fer el salt organitzadament, el que més m'ha cridat l'atenció de l'estudi (que, naturalment, té la credibilitat que pot tenir una companyia dedicada a la gestió de l'engany), és la part del document que tracta dels regals més habituals que es fan entre els amants. Per cert, que només de fer-hi un cop d'ull resulta evident que es tracta d'un servei heterosexual, perquè hi ha dues llistes, la dels presents que fan ells a elles i la dels obsequis a la inversa.

Entrant al detall, la primera sorpresa és el cert grau de coincidència recíproca que hi trobem, concretament en tres casos: bombons, sessió d'spa per a dos (se suposa que perquè sigui compartida pel receptor/a i promotor/a de la reserva) o entrades per a un concert o espectacle o obra de teatre per a dos. També se suposa que els dos beneficiaris són el regalant i la regalada o viceversa, tot i que en qüestions de gustos infidels no gosaria ser categòric i descartar que algun amant encolomi a la parella furtiva una entrada per gaudir amb la parella habitual o que li busqui un tercer o tercera en concòrdia. Mai no se sap.

La resta del catàleg és diferent segons regali l'home o la dona. Ells tenen idees tan brillants com comprar-li un conjunt de llenceria picant, el llibre 50 ombres de Grey, una joguina eròtica, el perfum Chanel n. 5, una joia, una bossa de mà o un ipad mini. Elles són tan imaginatives com ells, i els obsequien amb articles tan originals com un accessori per a la pràctica del seu esport favorit (s'especifica, no sigueu malpensats, la raqueta o el pal de golf); una corbata; una ampolla de colònia, una bufanda o uns botons de puny.

Suposo que la pretensió de can gleeden.com és fomentar la infidelitat o, si més no, prestar un servei adequat que doni satisfacció a un hàbit real de la població. Llegint aquests informes, però, un es planteja per a què coi serveix tenir una amant si al final resulta que també t'acabarà regalant una corbata, una bufanda o, pitjor encara, uns botons de puny.


T

21/12/2014

Europa - Món

Les naus del magatzem que Amazon té a San Fernando de Henares. Foto:XAVI AGUILAR

Què s'amaga a la rebotiga d'Amazon?

Amb milions d'objectes escampats per prestatgeries quilomètriques, el centre logístic del gegant del comerç electrònic viu immers en un caos perfectament organitzat.

21/12/2014

Països Catalans

“No sóc mitòman; gens”

Entrevista a Àngel Casas, una de les cares mediàtiques dels anys daurats de la televisió a l'Estat i a Catalunya. A finals d'any es jubila “administrativament” i no té la necessitat, ni l'ego, de la pantalla.

21/12/2014

L'infart en la dona

Els símptomes de l'infart en la dona són diferents als que registra sovint l'home. Per aquest motiu és tan important detectar-los.

21/12/2014

Opinió Presència

El gran espectacle de la caritat

i ha alguna cosa, d'aquest gran aparador de les bones intencions en què s'ha convertit La Marató de TV3, que em repel·leix enormement. Ho dic amb veu balbucient, amb el cap cot, quasi de genolls i demanant perdó, perquè sembla un delicte projectar cap ombra de sospita damunt una iniciativa que tothom considera de fins tan lloables. Finançar la investigació mèdica a base de petits però múltiples donatius particulars és, en efecte, una bona cosa, si no fos que el govern l'ha adoptat com una pràctica desvergonyida per fer recaure tota la responsabilitat del sosteniment del sistema sanitari, educatiu, cultural i social del país en la bona voluntat dels ciutadans, mentre per tota contraprestació els escanya amb un ample i fotogènic somriure. Suposem, però, que els fins són lloables –a menys que els beneficiaris tornin a qüestionar la falta d'equitat en el repartiment dels fons recaptats, com ha passat altres vegades–; són els mitjans, els que em provoquen una gran nàusea, aquest maratonià reality show sobre la malaltia, sobre la misèria, sobre el patiment, sobre el miracle i la salvació, tot aquest detritus sentimental servit en un brillant plató amb molta brometa, molta cançoneta de revival, molta coreografia kitsch, molta flaquesa moral. Algú em va rebatre, el mateix dia de la festa, que criticar La Marató significa no haver entès que es tracta d'un “projecte de país”. M'ho va dir amb una gravetat que em va fer posar la pell de gallina, com si acabés de caure en falta davant un comissari polític. Arriscant-me a acabar a pic i pala a Sibèria, goso desconfiar de la grandiloqüència patriòtica que projecta valors identitaris en un programa televisiu, i dels més indignes que s'han vist mai a la corporació pública catalana, comparable a aquelles infectes mamarratxades d'en Valerio Lazarov i amb l'únic toc contemporani que hi aporta l'estil de sobretaula interminable de La Riera. Servint-se d'una causa noble per traficar sense pudor amb la intimitat dels testimonis, amb els sentiments dels espectadors i fins i tot amb l'excedent del guarda-roba de la cadena, La Marató exemplifica la màxima perversió de la caritat, aquella que no entén la bondat sense exhibició, que obté la seva plenitud més del mostrar-se que del donar, com aquella opípara burgesia del franquisme que, per pur divertiment, per amor a l'espectacle, jugava a estimar els pobres el gloriós dia del Domund.


H

21/12/2014

Europa - Món

El 2014 vist per les xarxes socials

No hi ha cap gran portal d'internet que, quan s'acosta Nadal, no aplegui en una web el resum de l'any que està a punt d'acabar-se. Ja ho han fet Facebook, Instagram, Twitter, YouTube i Spotify.

21/12/2014

Música

Neil Young: llums i ombres Ignasi Julià, l'antologia Un Sant Quico Calla... i escolta

Reedició de la magmàtica i no autoritzada biografia del músic canadenc Neil Young, figura indiscutible del rock des dels anys seixanta, i que ha passat per diferents estils i formacions històriques, com ara Buffalo Springfield, Crosby, Stills & Nash i Crazy Horse. McDonough va indagar durant deu anys en l'entorn del compositor fins a oferir-nos un retrat dolorós, que no va convèncer el mateix cantant i guitarrista, fins a l'extrem de negar-se a llegir-la i intentar evitar-ne la publicació. Llums i ombres, que són en definitiva el resum de cada personalitat.


Des del seu debut als anys setanta en revistes de referència com ara Star, Julià ha estat un dels periodistes culturals més incisius del panorama. En el seu últim llibre fa una antologia dels últims anys a través d'escrits perdurables sobre el comportament de la tribu, però també que incideixen en la societat. El vot de silenci davant la guerra del Golf, les actituds estètiques i la crítica a la burocràcia componen alguns dels eixos d'un volum que mostra la vida quotidiana i les cendres brillants de la generació rock.


Una hagiografia és la biografia d'un sant. I Pi de la Serra, com es defensa en aquesta biografia inusual, ho és, per haver sacsejat una generació marcada per foscors i prohibicions amb el seu esperit descordat i provocador. Jo no hi era però me'n recordo, un llarg projecte entre l'autor de L'home del carrer i l'escriptor argentí establert a Barcelona Alejandro Crimi, té en el seu gruix una sucosa entrevista en profunditat al personatge, que parla dels seus anys de formació –vital i musical– a la plaça Reial; del seu pas pels Setze Jutges; de la seva particular relació amb Portugal i Santo Domingo; de les seves connexions amb Pablo Milanés i Pete Seeger; de l'encaix de la cançó en la societat; del seu pas pel clandestí Partit Comunista o de la seva relació amb les dones, entre moltes altres coses. El sentit de l'humor punxant i alhora tendre de Pi de la Serra s'impregna en un recull que es llegeix d'una tirada i que inclou entrevistes als músics Daniel Viglietti i Roger Mas, així com un epíleg de Julià Guillamon –traductor al català del text– i un article del 2004 de Quim Monzó.


No és fàcil, quan toca formular llistes com aquesta, ser canònic i alhora deixar la teva empremta personal, però Bianciotto ho aconsegueix amb un llibre tan amè com enciclopèdic que inclou anècdotes i els què, com i quan de cada cançó. Un jukebox de pes.

19/12/2014

Països Catalans

Es prepara tot i s'improvisa molt

El vicealcalde de València diuen que ha terçat en la preparació dels que han de declarar en el cas Nóos i que el poden fer surar o enfonsar segons es mire. Els tècnics i responsables del Metro València que havien de declarar davant la comissió d'investigació de les Corts de l'any 2006, també van estar ensinistrats. Ara diuen que les enquestes electorals del mes de maig donen uns resultats diferents i el PP i el PSOE locals també es preparen per a ocupar la bancada de l'oposició. En aquest país sembla que tot es prepara, però l'única que sembla estar ben preparada és la societat en el seu conjunt, perquè, al remat, el que triomfa realment és l'eterna improvisació valenciana.

07/12/2014 - València
Premi Presència
de Periodisme 2014

Llegiu les bases

Més informació

Última portada

Presència és una capçalera històrica de la premsa en català que des de l'estiu del 2001 és la revista setmanal en català amb més difusió, amb uns 65.000 exemplars de mitjana. La revista arriba cada setmana als més de 370.000 lectors provinents de les publicacions que la distribueixen: El Punt Avui, El 9 Nou, Diari de Balears i Diari d'Andorra.

Presència arriba d'aquesta manera a gairebé tot el territori de parla catalana, des de València fins a Andorra, passant per la Catalunya central i les Illes Balears.

Presència és un suplement 'diferent', que cada setmana presenta als seus lectors, entre altres seccions, un dossier d'un mínim de sis pàgines, on aprofundeix temes d'actualitat des d'una òptica particular. La revista es complementa amb entrevistes amb personatges de relleu, reportatges, seccions fixes com les de llibres, música, art i la xarxa. Escriptors i periodistes de reconegut prestigi col·laboren habitualment a Presència, com ara Eva Vàzquez, Tura Soler, Germà Capdevila, Xavier Cortadellas, Guillem Frontera, Vicenç Pagès, Melcior Comes, Xevi Planas, Jordi Llavina, Andreu Mas, Antoni Dalmases i Carles Ribera.

El director de Presència és el periodista Miquel Riera.