Llibres

Mireia Calafell Foto:, ÚLTIM PREMI LLETRA D'OR, POETA INDEPENDENT I INDIGNADA NADIA SANMARTIN

Reptes i amenaces per al llibre

Durant els darrers anys hem assistit en el gremi de l'edició a diferents fenòmens que tenen a veure amb els hàbits dels lectors i les estratègies de la indústria. Per una part, les grans amenaces per al paper havien aparegut per la via de la digitalització, però al final el llibre digital s'ha convertit en un complement gairebé inviable per a les editorials a causa de la pirateria massiva i la permissivitat governamental. Per una altra banda, havíem assistit a l'atomització dels títols. Els lectors, fins fa poc, omnívors, van començar a demanar els mateixos títols. Casos paradigmàtics van ser L'ombra del vent, L'església del mar, Cinquanta ombres d'en Grey o Victus, molts d'ells provinents d'autors catalans en castellà. El malaguanyat José Manuel Lara declarava en una conferència que la vella experiència de la diversitat estava eclipsada per una demanda als punts de venda dels mateixos títols. Per què dedicar tants esforços a llibres que resultaran comparses i que no assoliran unes xifres mínimes?

Sobre aquesta pregunta podríem argumentar la dita d'Ezra Pond quan afirmava que els llibres que fan avançar la cultura són els que provoquen pèrdues als editors. Pagarà l'editor el futur? És exclusivament un negoci l'edició o manté un compromís amb la cultura de fons? Que ho preguntin al comptable i a l'empresari què passa quan no quadren els números. En català, la situació s'ha pervertit per la fal·lera de determinats editors per generar uns best sellers fets a mida des de la cuina de les editorials. La immensa majoria, però, tampoc funcionen. Si els editors sabessin quin és el títol comercial no caldria invertir en un terreny tan misteriós i capriciós com el de les vendes. Molts títols que han triomfat han passat per anys de penitència. Si no, que ho preguntin, entre casos ben actuals, al Ruiz Zafón de L'ombra del vent, al nostre Carlos Zanón –actualment de moda a tot arreu– o a John Kennedy Toole, que va assolir un èxit extraordinari després d'haver-se suïcidat. La persistència de la seva mare el va dur a un Pulitzer pòstum, a les reedicions. Si no hagués estat per la seva mare, qui sap a quina paperera hauria anat a desembocar l'original.

Amb els problemes econòmics, la concentració editorial i el divorci escandalós entre els grans mitjans audiovisuals i el món del llibre, els nostres autors –i músics, artistes plàstics i la resta que no tingui a veure amb el Barça– han perdut visibilitat. Un poeta pot guanyar el Carles Riba i passar fugaçment pel noticiari de TV3. Si el treuen, sempre ho faran en un segon canal perdut, enmig de la programació infantil o les ofertes més insospitades, per banals i papanates. La Generalitat no ha sabut ni crear una tribuna com Déu mana a la seva televisió pública, com ho havia estat a l'època d'Emili Teixidor, que l'emetien com una càpsula immediatament abans del Telenotícies Nit. El país ha anat a l'estètica xarona, als calamars i la imitació del populisme de les cadenes privades, més o menys com TVE, tot i que allà tenen La 2, que és més cultural que la nostra.

Així el que augurem és un domini d'oferta important cultural de les petites editorials (La Campana, 1984...) i les indies (el centenar de segells capitanejats per Labreu). Ells seran els responsables que autors com Anna Carreras, Mireia Calafell (últim premi Lletra d'Or per un llibre publicat a la petita editorial valenciana Perifèric), Josep Pedrals, Eduard Escoffet, Laia Carbonell i molts altres puguin tirar endavant els seus projectes. Una situació complicada, plena de riscos, però diríem que no és la més fosca de la nostra història. De tenacitat no ens en falta.

david castillo

Redactor en cap

dcastillo@avui.cat

03/01/2016
Premi Presència
de Periodisme 2014

Llegiu les bases

Més informació

Última portada

Presència és una capçalera històrica de la premsa en català a punt de complir els cinquanta anys d’existència de la mà d’El Punt Avui i Hermes Comunicacions.

Actualment és la revista dels diumenges d’El Punt Avui i Diari d’Andorra. Un setmanari que defuig la superficialitat que caracteritza els suplements dominicals i s’acosta molt més a una revista d’informació, tractant els temes amb rigor i seriositat i, sempre que és possible, lligats amb l’actualitat.

Presència està composada per diferents blocs. Un de general amb un ampli dossier setmanal on es tracta un tema amb profunditat, sovint amb més de deu pàgines i seccions dedicades a la informació internacional, de societat, política, comunicació, gent, salut, noves tecnologies i la xarxa.

De Presència en destaca també un ampli bloc d’opinió, amb articles de Miquel Riera, Andreu Mas, Joan-Lluís Lluís, Carles Ribera, Tura Soler, Ramon Rovira, Eva Vàzquez i Xevi Planas.

Un tercer bloc és Sortim, sobre festes, tradicions, cultura popular i oci, amb una agenda exhaustiva d’actes d’arreu dels Països Catalans.

La revista es tanca amb “Catalonia Today”, quatre pàgines en anglès amb reportatges , opinió i entreteniments lingüístics en col·laboració amb la revista Catalonia Today i “Petits i grans”, quatre pàgines amb continguts de divulgació, educatius i d’esbarjo per a pares i fills.

El director de Presència és el periodista Miquel Riera.