“Ens han passat una patata calenta: la setmana blanca”

Quan una qüestió com aquesta, que no és substancial en l'àmbit educatiu, pren la rellevància que ha pres, posa de manifest una vegada més la fragilitat del model de conciliació familiar,
laboral i educativa. Nosaltres
tenim clar que l'anomenada
setmana blanca té interès quan els pares tenen vacances perquè llavors la família, en el seu conjunt, fa una pausa, es retroba, s'enforteix la convivència,
es permet fer un petit viatge... Però plantejar-la al marge de la vida laboral ha suposat un problema afegit i ha requerit de l'administració un suport econòmic que en cap cas respon
a les prioritats que té el nou
govern de CiU.

Mantindrem el 7 de setembre com a data de començament del curs escolar a primària perquè els períodes lectius puguin ser equitatius. Recuperarem l'endemà de Reis com a dia festiu i la resta de dies que actualment conformen la nova setmana
de vacances es repartiran de
manera equitativa aprofitant
el nostre patrimoni de festes, com per exemple el Carnaval, amb la fórmula de dies festius
de lliure designació.

Respectarem l'ordre vigent de calendari escolar. Per tant, no volem crear confusió, però sí fer un toc d'atenció. Sabem que hi ha gent que ho té organitzat però encara no sap quin ajut econòmic rebrà, en cas que ho hagi demanat. Pensi que la convocatòria d'ajuts és del mes d'octubre, i crec sincerament que abans de Nadal s'hauria d'haver resolt. Per tant, ens han passat una patata calenta que procurarem resoldre consensuant els criteris amb tots els implicats.

Una vegada haguem escoltat a tothom, la indicació bàsica serà de compliment de l'ordre de calendari. No obstant, estem oberts a interpretar-la amb una certa flexibilitat. En cap cas la decisió l'hauran de prendre els consells escolars, sinó que el
departament es reservarà aquesta competència.

En relació amb aquesta qüestió, només diré que m'alegra molt la decisió de tots aquells centres que han reconsiderat la supressió de les colònies i sortides, perquè era una reacció, no una proposta pedagògica. Nosaltres no volem generar noves polèmiques al voltant del calendari i, de moment i fins al curs vinent, no tocarem ni ens pronunciarem sobre la jornada intensiva.

Tenim previst impulsar un pla nacional de lectura per incorporar a la vida dels infants l'hàbit de llegir, més enllà de l'escola. També ens estem plantejant tornar al mestre únic a l'aula de primària i revisarem el procés de digitalització de les aules. A més, farem una aposta clara per la detecció precoç dels trastorns d'aprenentatge.

En la secundària, revisarem els mètodes d'avaluació, així com el calendari d'avaluació i de recuperació. Quan parlem de la cultura de l'esforç, si només ho fem retòricament, no serveix per a res. Hem de generar situacions i estratègies que comportin que l'alumne s'esforci. Ara, el 15 de juny suspenen i el 20 aproven. El miracle de Sant Joan, en diuen. Si un alumne ha suspès vuit assignatures no pot aprovar-les al cap d'uns dies. Però, depèn del nombre d'assignatures suspeses, a l'estiu fent un
esforç complementari...

El primer que hem de fer és que se sentin reconeguts per la pròpia administració. La societat si veu que l'administració els reconeix, redreçarà aquesta actitud que, de vegades, ha minat la moral dels ensenyants. Això, no obstant, va acompanyat d'un compromís d'exigència de tots els ensenyants. Una altra cosa que ens queda per veure és si la docència avui dia és una professió per a
tota la vida. Aquest és el gran interrogant que tenim ara.

Abans, un començava de mestre i acabava de mestre; un entrava al banc i es jubilava al mateix banc. Això ha evolucionat en totes les professions i, en canvi, en el món de la docència sembla que entres de docent i, encara que vulguis canviar, el sistema t'obliga a continuar de docent. No preveu que hi ha gent a qui li pot canviar l'humor o la situació personal. Per tant, és una qüestió a debatre, perquè un mestre cremat difícilment pot ser un bon mestre.

No hi té res a veure, perquè la funció pública és molt àmplia.
No és això, no. Simplement,
hem de ser conscients que, avui dia, exigeix tant aquesta professió que simplement apunto si ens hem de plantejar si ha de continuar sent una professió per a tota la vida. Exigeix coneixements, actualització, empatia, capacitat de relació amb les famílies, noves tecnologies, burocràcia, atenció a la diversitat...

Un objectiu claríssim, el servei d'educació de Catalunya que preveu la llei i que és el que garanteix el dret a l'educació dels catalans. Els dos tipus de centres tenen un mateix objectiu però personalitats jurídiques i estratègies diverses.

És un mandat de la llei d'educació. S'ha avançat en l'homologació retributiva però no en l'horària, i serà difícil en el marc de la nova situació econòmica.