L'Estatut, a Estrasburg
Dos ciutadans demanden l'Estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans per la sentència de la carta catalana
Al·leguen manca d'imparcialitat
Magistrats del Tribunal Constitucional polititzats i sense renovar, irregularitats processals o una injustificada dilació a l'hora d'emetre la sentència contra l'Estatut. Tot plegat, una violació del principi de la imparcialitat judicial, que recull l'article sisè del Conveni Europeu dels Drets Humans, i per tant, un procés il·legítim.
Aquest és l'argument que fan servir dos ciutadans per presentar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg contra l'Estat espanyol per les suposades anomalies que va haver-hi en el llarg viacrucis de la sentència de la carta catalana. La intenció és aconseguir la nul·litat de la resolució. Els promotors admeten que estan davant d'un espinós camí, però “la primera victòria” seria que la denúncia s'admetés a tràmit. El terrabastall polític estaria assegurat.
L'enrevessada trama judicial té el punt de partida en el subjecte que pot presentar-se com a perjudicat. Per què són dues persones anònimes les qui recorren a aquesta institució i no el Parlament o la Generalitat? La resposta es troba en el reglament del Tribunal Europeu que només permet personar-se a ciutadans o organitzacions no governamentals que creguin que se'ls ha violat algun dret fonamental. Els dos demandants, l'advocat Jordi Cortada i l'editor Quim Torra, que tenen el suport del col·lectiu El Matí, vinculat a UDC, mantenen que s'han vist afectats per les irregularitats del Tribunal Constitucional perquè eren part activa en l'elaboració de l'Estatut des del moment en què van participar en el referèndum. En definitiva, que són víctimes de les anomalies. Que s'admeti aquesta condició de víctima, és una de les claus de volta perquè prosperi el procés.
Un altre punt que posen en dubte és el fet que, com a persones individuals, no hagin pogut recórrer al TC –la llei orgànica no permet fer-ho a ciutadans–. Aquesta situació, segons la demanda, vulneraria l'article tretzè del Conveni Europeu –vegeu el quadre–.
Pretensions personals
Els dos impulsors de la demanda van voler deixar clar ahir que no hi ha cap motivació “política” al darrere d'aquesta acció i que, simplement, s'han mogut per unes qüestions estrictament personals i jurídiques. “Les garanties de l'estat de dret no s'han complert i com a catalans ens sentim molt tocats”, va remarcar Cortada. “Era la nostra responsabilitat davant de les irregularitats processals”, va afegir Torra. Està previst que tots dos presentin avui la documentació, que està escrita en català.
La direcció tècnica de la demanda ha estat a càrrec del professor de dret constitucional Antoni Abad i també hi ha participat un dels constitucionalistes francesos de més prestigi, Bertrand Mathieu.
L'any passat, el Tribunal Europeu ja va desestimar una demanda contra l'Estat per haver prohibit la consulta impulsada per Ibarretxe considerant que no es va vulnerar cap dret fonamental.