Mas retalla despeses un 10% i exigeix a ZP 16.600 milions
El govern aprova el pla d'estabilitat i demana responsabilitat al PSOE
Totes les conselleries estan afectades, però reclama que l'Estat no abaixi els ingressos
Manté l'estat del benestar i es blinden les nòmines
El president Artur Mas va anunciar ahir una retallada sense precedents en el govern de la Generalitat. Una reunió de govern extraordinària va aprovar un pla d'estabilitat que fixa una disminució de les despeses de les conselleries del 10%. Tots els departaments quedaran afectats, tot i que no en la mateixa mesura. El 10% de fet serà la mitjana de tot el govern, i permetrà complir el requisit de reduir el dèficit de la Generalitat a l'1,3% del PIB (l'any passat es va disparar al 3,6%). A canvi de l'esforç de contenció, Mas exigeix al govern de José Luis Rodríguez Zapatero que mantingui els ingressos de 16.646 milions d'euros que va aportar a la Generalitat l'any passat. Aquestes últimes setmanes, el govern del PSOE no ha parat de llançar missatges en el sentit que volia retallar aquesta partida.
La situació econòmica és la més complexa que la Generalitat ha tingut mai. El govern enviarà dilluns el pla d'estabilitat a l'executiu espanyol, que en teoria l'ha d'aprovar. La Moncloa ha posat a la Generalitat el límit del deute en l'1,3%, però alhora el govern espanyol és vigilat de molt a prop per les autoritats europees perquè redueixi el dèficit i apliqui mesures d'austeritat.
Mas va precisar ahir que no volia amenaçar el govern del PSOE, però sí que li exigia responsabilitat després de “les grans dosis d'irresponsabilitat” que s'han vist en els darrers anys en la política econòmica espanyola.
Durant la reunió extraordinària del govern, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va explicar els eixos del pla que enviaran a l'executiu del PSOE. No entra en detalls exactes, perquè tampoc aquest és l'objectiu del departament. Mas-Colell va demanar que, dins del criteri de retallar la despesa real un 10%, cada conseller ara faci un llistat de prioritats de la seva àrea. El titular d'Economia va recordar que el govern de CiU ha “heretat” un dèficit d'11.000 milions d'euros, i que cada any es generen a causa del deute uns interessos de 300 milions. Amb la retallada, preveu estalviar uns 3.000 milions d'euros.
Després de la reunió, Mas i Mas-Colell van comparèixer davant la premsa i van explicar els criteris del pla, sense fer públic cap document intern. Aquests, que de fet són un gràfic, els reserven per a la negociació que el conseller d'Economia i Coneixement ha d'obrir ara amb la ministra Elena Salgado.
El president va culpar Zapatero i el govern tripartit de l'espectacular dèficit que s'ha creat, per la “disbauxa” en què van caure en la gestió. Amb aquest argument va reclamar al govern del PSOE que ara ajudi l'executiu de CiU a sortir de la situació. “L'Estat ens ha d'ajudar ara perquè ells són directament responsables del que passa”, va argumentar. Segons Mas, ara la Generalitat haurà de “fer bondat”, perquè “si no frenem podria afectar l'estat del benestar i fins i tot l'autogovern”, amb un col·lapse. De fet, el govern del PSOE va amenaçar fa setmanes d'intervenir la Generalitat si l'escenari es deteriora més.
Benestar i nòmines
Mas va garantir que les retallades no inclouran ni “els pilars de l'estat del benestar” ni les nòmines que paga la Generalitat. Això inclou el pagament de mestres, policies, bombers i personal sanitari, entre d'altres. Segons el conseller d'Economia, l'executiu no té una tresoreria il·limitada i no podria abonar els salaris si no li autoritzessin endeutar-se. “No hi arribarem, a això, però per resoldre-ho hem de fer els deures”, va apuntar.
El govern català preveu fer també alguna venda d'actius i rendibilitzar patrimoni com a mesures d'estalvi, i això podria afectar alguna dependència de la Generalitat. Una de les matèries que l'executiu català negociarà amb l'espanyol és el traspàs de la titularitat dels edificis de la Seguretat Social a Catalunya, entre els quals hi ha diversos hospitals que gestiona la Generalitat. Una altra opció que prepara l'actual govern és emetre bons, com ja va afer l'executiu tripartit. “Hem de mantenir com sigui l'esquema bàsic de l'estat del benestar i de l'autogovern”, va subratllar el president.
Mas calcula mantenir aquest pla de xoc durant dos anys, i que a partir de llavors l'economia ja vagi reaccionant. “Aquesta és l'herència que hem rebut, i ara cal estimular l'economia, facilitar l'activitat de la gent”, va apuntar.
Als 16.646 milions que el govern espanyol va ingressar l'any passat a la Generalitat, i que l'executiu català no vol que es retallin, s'hi haurien de sumar els diners corresponents a la disposició addicional tercera de l'Estatut. Aquests, que corresponen a la inversió de l'Estat a Catalunya d'acord amb el PIB català, tenen una previsió de 759 milions d'euros per al 2011. L'any passat van ser només de 500 milions.
I encara s'hi ha d'afegir el nou fons de compensació previst en el model de finançament aprovat al juliol 2009, que ara s'aplicarà per primera vegada. Es calcula que podria pujar a 1.000 milions de pessetes. Mas-Colell negociarà a partir de dilluns aquestes qüestions amb la ministra Salgado per intentar desencallar-les.
LES XIFRES
CiU suprimirà successions tot i la retallada
Tot i la retallada, el govern de CiU suprimirà l'impost de successions. El govern considera que, encara que implicarà rebre menys diners via tributs, a la pràctica tindrà més benefici. Hi ha empreses que es deslocalitzen a altres comunitats per esquivar aquest pagament. El cobrament va amb retard, i aquest any encara s'ingressaran 150 milions, tot i la supressió.
