Opinió

La contra

La ruta dels romeus de l'Ebre

La Generalitat enllesteix una guia sobre el camí de Sant Jaume entre Tortosa i Batea, que es complementa amb la senyalització de 93,7 quilòmetres i una exposició itinerant

Acabada de sortir de la impremta, la guia turística El Camí de Sant Jaume de Tortosa a Batea és l'últim producte de l'Agència Catalana de Turisme per recuperar i promocionar una de les rutes jacobees que recorren el país. De fet, el de l'Ebre és un brancal històric del camí català cap a Sant Jaume de Galícia, que també travessa tot Catalunya des de Sant Pere de Rodes fins al límit amb l'Aragó, tot passant per Montserrat i Lleida. Amb tot, aquesta ruta comença a Tortosa, on el caminant passarà per una de les portes medievals de la ciutat, propera a la catedral. És el portal del Romeu o dels Romeus, presidit per un relleu de sant Jaume vestit de pelegrí. Una porta que testimonia la tradició jacobea de Tortosa, pas històric de l'Ebre i lloc de partida o de descans de molts caminants. La ruta tortosina pren rellevància després de la conquesta cristiana, amb un port important a la Mediterrània, connectat amb Terra Santa. En aquest sentit, els romeus eren sobretot els pelegrins que anaven cap a Roma o Terra Santa, però la figura esculpida a la pedra d'aquesta porta també indica que Tortosa era un punt de pas dels pelegrins de camí a Compostel·la.

El camí de Sant Jaume de Tortosa a Batea no comença al Delta per dos motius. Primer, perquè durant l'edat mitjana el delta de l'Ebre no s'havia format; i segon, perquè les comunitats de regants no han autoritzat la Generalitat a senyalitzar alguns trams de l'itinerari. De fet, una gran part d'aquesta ruta jacobea coincideix amb el sender GR 99, que segueix el curs de l'Ebre des del seu naixement fins al Delta. Hauria estat significatiu poder començar la ruta al monticle de les Quatre Verges, el punt més elevat del Delta, una duna natural vetllada per les figures de quatre patrones dels territoris banyats per l'Ebre: santa Anna de Tudela, la Barbanera de la Rioja, l'aragonesa Mare de Déu del Pilar i la Verge de la Cinta, patrona de Tortosa. Però això no ha estat possible, com ha lamentat el director dels serveis territorials d'Innovació.

Josep Felip Monclús ha explicat que la guia El Camí de Sant Jaume de Tortosa a Batea s'emmarca en el pla estratègic de turisme de la Generalitat, que aposta per un turisme “cultural, identitari i diversificat”, tot posant en valor el patrimoni. També s'ha buscat un producte turístic que permeti la desestacionalització. “El camí de Sant Jaume es pot fer tot l'any”, remarca. Durant el 2009, una empresa especialitzada va fer tot l'estudi de traçat, que s'ha complementat enguany. A més, s'ha preparat una exposició itinerant, que just ara es pot veure a Tortosa. La ruta jacobea de l'Ebre s'endinsa cap a l'interior, cap a Gandesa i Batea. Un camí natural, ancestral, que després va aprofitar el ferrocarril de la Vall de Zafan, i que ara és la via verda del Baix Ebre i la Terra Alta. Com s'explica a la guia, els 93,7 quilòmetres del recorregut ebrenc han estat senyalitzats per la direcció general de Turisme. Així, s'han instal·lat pals amb banderoles de color blau, identificatiu de les rutes jacobees d'Europa, i el símbol de la petxina. Alguns trams s'han senyalitzat amb les típiques sagetes grogues. La guia fa recomanacions als caminants i als ciclistes, proposa allotjaments, i inclou un directori telefònic i un índex toponímic. A més, detalla una variant de Gandesa a Batea, per Vilalba dels Arcs. De la guia, se n'han editat 3.000 exemplars, que es podran trobar a les llibreries de la Generalitat, a les oficines de turisme i a les fires. A banda, ja es pot llegir i descarregar lliurement en format electrònic (PDF) des del web del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, en català i en castellà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.