No acceptaran ni per acció ni per omissió els vots d’extrema dreta per formar una majoria d’investidura ni de govern. També n’evitaran la presència a la mesa i en altres institucions del Parlament i de la Generalitat. També volen aturar les iniciatives legislatives que presentin. L’estratègia conjunta de Comuns, PSC, ERC, Junts i CUP és, sobre el paper, aïllar la ultradreta. A la pràctica, ni l’han aïllada, ni l’aïllen, ni l’aïllaran. Fum, fum, fum en el millor dels casos. L’estratègia de signar acords d’aïllament no fa res més que regar i adobar, i ajuda a créixer i reproduir-se. On queda el “prohibit prohibir” de l’esquerra? Ha aixecat llambordes i hi ha trobat reconfortants despatxos en els quals acomodar-se. Com és que de les múltiples línies coincidents que porten en programa només signen acords per fer cordó sanitari a la ultradreta? Que no ho saben veure, que el rèdit que genera la signatura és un augment de la visibilitat dels partits que volen acordonar? I finalment, qui els ha ungit a ells del saber i el coneixement que permet marcar què és ultradreta i què no ho és? Què és democràtic i què no ho és? És en les paraules i en els programes on s’han de dictar les sentències? No seria pas en els fets? Encara no s’ha escanyat prou vegades una part de l’espècie en els cordons amb què volíem aturar paraules i pensaments que no ens agradaven? No tinc simpatia per Vox ni per Aliança Catalana, però menys per les prohibicions i els cordons inútils.