“No poden dir que deixen les armes”

Aquest dilluns era per a molts un dia de retorn. Molts tornaven a la
feina després de les
vacances de Nadal,
els nens tornaven a l'escola, començava el nou curs polític del 2011. I ETA ho ha aprofitat també per tornar-se a situar en el centre de l'actualitat política.

Després de mesos de rumors i especulacions sobre possibles dates de publicació, l'organització
armada ha difós finalment un comunicat en el qual decreta un alto el foc “permanent, general i verificable”. Feia temps que se sabia
que l'arribada de l'anunci era només qüestió de temps. Els polítics
i els mitjans de comunicació ho
havien esbombat als quatre vents, amb millors o pitjors intencions. Només faltava saber la data i, sobretot, el contingut i abast de la decisió presa per ETA.

L'anunci d'ahir va agafar els bascos a l'hora de l'hamaiketako, una mena d'esmorzar que es fa a mig matí i que serveix per fer-la petar amb els companys de feina mentre es pren un txikito–got de vi– i un pintxo. Als bars, els clients s'ho miraven a la televisió amb cares diverses que anaven des de l'interès fins a l'esperança, el cansament, la resignació, la incredulitat, l'escepticisme o l'apatia. A molts d'ells, però, els delatava la cara. Alguns es mostraven satisfets pel pas fet per ETA, tot i que sense gaires mostres d'expressivitat. A altres, se'ls veia que després de tants mesos d'especulacions i rumors, de tants debats i anàlisis, esperaven alguna cosa més. S'havia repetit tant i tant, que l'anunci seria la definitiva fi d'ETA, que per a molta gent l'anunci ha quedat curt. Com quan un rep un regal amb tota l'emoció i en obrir-lo descobreix amb decepció que no és exactament el que s'esperava.

“Jo pensava que dirien que deixaven les armes”, deia un senyor d'uns 70 anys amb bigoti que seia en una taula d'un bar de Bilbao. I ho deia alt, animant a la conversa la resta de clients. “No poden dir que deixen les armes, això no es pot acabar així. Se n'haurà de parlar i almenys hauran d'aconseguir alguna cosa”, li responia un altre home dret al costat de la barra. “No pot ser que després de 50 anys s'acabi així, no poden dir que ho deixen i ja està, perquè seria acceptar que tot el que ha passat, tot, no ha servir per a res”, afegia. Els bascos són conscients que l'organització armada no està per tirar coets, però saben perfectament que un anunci de desarmament unilateral i sense condicions és, ara per ara, impensable.

En qualsevol cas, al País Basc fins i tot els que esperaven més
del comunicat saben que el pas fet per ETA és necessari per continuar avançant. En aquest sentit, ara el principal temor de molts bascos és que es minimitzi l'anunci. “Tornaran a parlar d'una treva trampa i tornarà a ser com sempre, se n'anirà tot en orris”, explicava un jove assegut en un banc que dissabte va participar en la manifestació de Bilbao a favor
dels drets dels presos. “A ETA li deu fer por acabar, però a Madrid també li'n fa, i molta, que ETA
desaparegui”, deia.