L'Iran veu amb satisfacció el “naixement” d'un Orient Mitjà Islàmic

El règim iranià observa amb expectant satisfacció les protestes populars que sacsegen Tunísia, Egipte i altres països àrabs, en el que considera “una onada de despertar islàmic” que conduirà a un Orient Mitjà més afí a les tesis i les polítiques de la República Islàmica.

Els sectors més radicals van més enllà i afirmen que el moviment és l'eco tardà de la revolució que el 1979 va destronar al llavors rei de Pèrsia, Mohammad Resa Pahlevi, i va aplanar el camí als islamistes perquè establissin el sistema teocràtic.

“A aquells que no volen veure la realitat, els aclariré que un nou Orient Mitjà neix cimentat en l'Islam, la religió i la democràcia amb prevalença dels principis religiosos”, va afirmar divendres l'aiatol·là Ahmad Khatami, un dels clergues amb més poder i influència de l'Iran.

En la mateixa línia s'ha expressat el ministeri iranià d'Afers Estrangers, que ha utilitzat l'expressió “onada de despertar islàmic” i ha remarcat que procedeix “dels ensenyaments religiosos i els esforços dels musulmans en la regió de l'Orient Mitjà”.

“L'Iran observa atentament el que succeïx a Egipte i espera que els responsables d'aquest país escoltin la veu del poble musulmà i respectin els seus desitjos raonables. Les forces de seguretat i la policia han d'evitar qualsevol actitud violenta contra aquesta ona de despertar islàmic en forma de moviment popular en aquest país”, ha assenyalat.

Fa tot just un any i mig, el règim iranià també va fer ús de la força per reprimir violenta i cruentament una onada de multitudinàries protestes populars en contra de la controvertida reelecció del president Mahmud Ahmadinejad.

per a enderrocar al règim.

“El règim es frega les mans. Veu amb gust la possible caiguda de règims als quals acusa de conveniència amb els Estats Units i Israel”, explica un analista polític iranià que prefereix no ser identificat. “Des de fa trenta anys, s'ha esforçat i ha gastat molts diners i energia a exportar la revolució islàmica a l'Orient Mitjà, sense resultats aparents, i ara creu veure el fruit de les seves ambicions”, agrega.

En aquest sentit, “observa la situació com un debilitament de la influència dels Estats Units i l'Occident a la zona, i per tant una oportunitat per augmentar l'influència de la República Islàmica”, postil·la.

L'oposició iraniana també fa una lectura positiva, encara que els seus patrons d'anàlisis són ben divergents. El capdavanter opositor Mir Husein Musaví va expressar el dissabte el seu suport al poble egipci i va mostrar la seva esperança que es converteixi en una moviment inspirador que serveixi perquè “caiguin tots els règims opressors”.”La nostra nació respecta, saluda i abraça la revolució de la valerosa nació tunisiana i el dret a l'alçaments dels pobles d'Egipte i el Iemen. Li demanem a Déu que els atorgui la victòria”, va afirmar. Al fil d'aquest argument, l'exministre va comparar els crits del poble iranià el juny de 2009 preguntant “On és el meu vot?” amb els dels egipcis que demanen llibertat. Les seves paraules, reproduïdes per la seva pàgina web Kalame.net, semblen ocultar també l'esperança que l'aixecament dels àrabs torni a trencar la por dels seus compatriotes i a alliberar els crits de llibertat del 2009.

“Fa trenta anys, l'oposició laica també va sortir als carrers de l'Iran per a demanar més llibertat i democràcia, però al final van ser els religiosos els quals van aprofitar la conjuntura”, adverteix l'analista