El Baradei exigeix al president egipci Hosni Mubarak que dimiteixi aquest mateix diumenge
El Premi Nobel negocia amb altres grups de l'oposició la creació d'un govern d'unitat nacional
Considera que té “tot el suport” dels organitzadors de les manifestacions
L'opositor egipci Mohamed El Baradei ha defensat que el president Hosni Mubarak ha de dimitir avui mateix i permetre la creació d'un govern d'unitat nacional. El Premi Nobel de la Pau i exdirector de l'Organisme Internacional per a l'Energia Atòmica ha assegurat que ha rebut el suport popular dels egipcis per iniciar les negociacions per crear un govern d'unitat nacional. “Espero estar en contacte aviat amb l'exèrcit, necessitem treballar plegats. L'exèrcit és part d'Egipte”, ha defensat El Baradei.
El Baradei és aquest diumenge al centre d'El Caire, on participa amb la resta de manifestants en les protestes contràries al govern. El líder opositor ha defensat que el procés de canvi polític a Egipte és “irreversible”. El Baradei considera que té “tot el suport” dels organitzadors de les manifestacions i que té “l'autorització” del poble per liderar una alternativa de govern.
De fet, totes les forces opositores han acordat donar suport a Mohamed El Baradei per negociar amb el govern, inclòs el moviment il·legalitzat islamista dels Germans Musulmans, una de les principals forces opositores. “Els grups polítics donen suport a El Baradei per negociar amb el règim”, ha assegurat a la televisió Al Jazeera Essam el-Eryan, un dels líders dels Germans Musulmans.
Per la seva banda, la Secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, ha demanat un procés de reforma política a Egipte en unes declaracions a la televisió ABC News, però ha evitat condemnar el règim de Mubarak. “La democràcia, els drets humans i la reforma econòmica són del principal interès pel poble egipci”, ha indicat la dirigent dels EUA. Amb tot, Clinton ha advertit que el procés de canvis a Egipte pot ser llarg.
Clinton ha defensat que el govern de Barack Obama no vol veure un “buit” de poder a Egipte, que ha definit com un aliat estratègic dels Estats Units en el procés de pau entre Israel i Palestina. “No crec que ningú vulgui veure inestabilitat, caos i un increment de la violència”, ha dit a ABC. “Volem una transició ordenada cap a un govern democràtic i cap a la reforma econòmica”, ha afegit.
En una altra entrevista, en aquest cas a la televisió NBC, Clinton ha reclamat la celebració d'eleccions democràtiques a Egipte, però no ha demanat a Mubarak que dimiteixi. De fet, els Estats Units, aliats del règim egipci durant els darrers trenta anys, intenten mantenir un balanç complicat entre donar suport als manifestants que reclamen llibertats i democràcia, i mantenir els vincles amb el dictador Mubarak, el seu estratègic aliat al Pròxim Orient. “Volem veure la celebració d'eleccions lliures i justes i sospitem que aquest serà un dels resultats del què està passant ara mateix a Egipte”, ha indicat Clinton.
Els Estats Units donen a Egipte un total d'1,5 milions de dòlars en ajuda, principalment en matèria militar.
Les manifestacions i reivindicacions per un canvi polític a Egipte podrien promoure moviments similars a la regió -on predominen règims dictatorials amb poc espai per a les llibertats polítiques i amb líders com Mubarak. De fet, les pròpies manifestacions egípcies han arribat després de setmanes de mobilitzacions a Algèria i Tunísia. Els ciutadans també han sortit als carrers per protestar contra les precàries condicions de vida i la corrupció a països com el Iemen o Jordània.
De fet, el Iemen és el país més pobre del Pròxim Orient, amb una taxa d'atur del 35%. Desenes de milers de persones han protestat durant aquesta setmana a la capital del país, Sanaà, per exigir la dimissió del president Ali Abdullah Saleh. A Jordània la monarquia absolutista del rei Abdullah II veu com el país es desperta per exigir democràcia i millors condicions de vida. L'atur és d'entre el 12 i el 25%.
Els analistes polítics del Pròxim Orient destaquen que un efecte dòmino a la zona podria acabar amb molts dels règims autocràtics, però, alhora, podria suposar un maldecap per Israel i els Estats Units, sobretot si moviments ara fora de l'espectre polític aconsegueixen el suport dels ciutadans a les urnes -tal i com va passar amb Hamas a Palestina l'any 2006.
